OBJECTIUS OLPC

La missió del moviment One Laptop per Child (OLPC) és assegurar-se que tots els nois i noies en edat escolar en el món en vies de desenvolupament siguin capaços d'interactuar amb els seus”laptops” personals, connectats a la xarxa mundial, de tal amnera que ells,i les seves famílies i les seves comunitats puguin aprendre lliurement i aprendre sobre com aprendre.
L'Associació OLPC s'especialitza en dissenyar, fabricar i distribuir les laptops XO als nois en els països menys desenvolupats, inicialment concentrant-se en aquells els governs dels quals han realitzat el compromís per a finançar i brindar el suport necessari per a assegurar que tots els seus nois siguin amos i usin efectivament el seu laptop. El focus inicial es troba en el llançament del programa “Uneixi Laptop per un Noi”. En el futur, la Fundació OLPC es concentrarà sobre les bases i els aspectes de “baix-cap a-dalt” de la missió OLPC. La Fundació One Laptop per Child és sostinguda per individus, empreses i fundacions I també gràcies a les contribucions.

Crec que és una inicitaiva molt bona però que queda subjecte a interessos dels diferents estats afectats i per altra banda aquesta proporció d'informació tecnològica queda en mans d'un determinat col.lectiu, que partint d'una base de bona fe, aquests programes que ensenyaran aquests nens queda d' alguna manera subjecte a les pautes , normes i interessos d' aquests individus.Educar aquests nens a través de portàtils és difícil tenint en compte el nivell alt d' analfebetització que tenen. Si no saben llegir ni escriure ensenyar programes i les aplicacions d'un ordinador pot ser una tasca molt dura. Ells ho veuen com una joguina no com una eina d' aprenantatge.La idea primitiva en sí no és dolenta però crec que en aquests països abans d' introduïr l' era tecnològica han de passar d' altres perquè la societat pugui assimilar més canvis. En les societats occidentals capitalistes encara estan en aquesta fase d' introducció de les noves tecnologies a cert col.lectius que tot i tenir una base més o menys cultural encara no han entrat en contacte amb aquesta nova era.Per tant ,crec, que tot procés d' implantació consta d'un seguit de fases i en el cas d' aquests països que encara no s'han desenvolupat del tot manquen d' altres necessitats més bàsiques i elementals del ésser humà com la falta d' aliments, aigua potable, allotjaments, escoles dignes perquè tots els infants s`escolaritzin i no treballin.

Crec que és una bona iniciativa però que pot veure la llum en uns anys, ara per ara hi han altres prioritats, desgraciadament.